SOJA I BLAT DE MORO, els grans amics desconeguts.


Alimentar-nos d’aliments transgènics no és pas una cosa excepcional. El blat de moro i la soja en són els protagonistes. Espanya és un dels principal productors de l’estat europeu. Evitar-los és senzill. No els consumeixis.

Autora: Mylenne Salazar
Tècnic Superior Dietista i Nutricionista Natural

transgenics

 

Què són els transgènics?

S’anomena transgènics a aquelles plantes de caire alimentari que han estat modificades genèticament, és a dir, que han incorporat a la llavor original un gen d’una altre espècie per dotar-la d’alguna qualitat especial que no posseïa. La finalitat d’aquest procés és aconseguir que les plantes transgèniques resisteixin millor les plagues, que tinguin major resistència a alguns potents herbicides o sobrevisquin a èpoques de sequera, entre d’altres.

 

Per què són tan populars avui en dia?

La gran impulsora dels trangènics és la indústria agrícola Monsanto, que té en propietat la patent “universal”. Als anys 90, Monsanto va comprar infinites multinacionals agrícoles d’arreu del món i per aquesta raó els trangènics són avui habituals a moltíssims països. Però no a tot arreu, perquè el cultiu de transgènics està prohibit en 10 països de la Unió Europea: França, Alemanya, Àustria, Grècia, Luxemburg, Irlanda, Polònia, Hongria, Bulgaria i Itàlia.

 

A Espanya hi ha transgènics?

Espanya és un potent productor d’aliments transgènics. Castella i Lleó és un dels principals productors de transgènics, acompanyada d’alguna plantació localitzada a Madrid, Catalunya (Lleida), Andalusia, Extremadura, Aragó i La Rioja. Grans marques comercials espanyoles com Carbonell i Koipe n’usen. Nestlé no garantitza a Greenpeace l’absència de transgènics per a elaborar molts dels seus productes, així com moltes altres marques de renom. Això són dades que Greenpeace exposa al públic en la seva “Guía roja y verde de alimentos transgénicos”.

Espanya rep un alt percentatge de soja,  blat de moro i derivats alimenticis d’ambdós productes procedent de països com Argentina o els Estats Units, conreadors per excel·lència de transgènics a gran escala.

 

Un perill per a la salut

Hi ha 2 tipus de transgènics:

-Els resistents a l’herbicida glifosat o Roundup Ready (amb acció pesticida i herbicida). Generalment usat en plantacions de soja. Quan la planta transgènica és regada amb potents herbicides,aquests acaben amb qualsevol herba excepte amb aquestes plantes que han estat modificades.

-Els tolerants a insectes (amb acció insecticida). Generalment usats en plantacions de blat de moro. En aquest cas s’incorpora un gen tòxic amb acció insecticida, basat en la toxina Bacillus Thuringiensis, que mata instantàniament les formigues i els cucs.

 

Les plantes transgèniques representen un perill per a la salut humana, ja que, la mateixa llavor incorpora, al seu interior, grans quantitats d’herbicida o insecticida i per tant els seus futurs fruits també els tindran. Posteriorment seran ingerits per nosaltres en qualsevol amanida, galeta, beguda vegetal, pa, etc. Molts dels estudis científics realitzats vinculen el seu consum a l’aparició de càncers, malformacions congènites o avortaments, virus i bactèries desencadenants de noves malalties, resistència als antibiòtics, al·lèrgies i aliments farcits de residus tòxics. La soja concretament està molt relacionada amb l’esterilitat, mortaldat infantil i nadons amb escàs pes al néixer.

 

Com els podem identificar?

Saber si un producte alimentari comercial prové d’agricultura transgènica seria molt senzill si ningú no es saltés la norma de la transparència i l’etiquetatge degut. No obstant, si en l’envàs del producte trobeu la paraula OMGs vol dir que prové d’agricultura transgènica. Òbviament els productes ecològics són exempts de transgènics.

Però no tot és tan fàcil perquè la soja i el blat de moro també es fan servir per elaborar el pinso que es dóna als animals. Els tòxics sovint s’emmagatzemen al seu greix corporal i poden acabar al nostre cos per mitjà de la carn, la llet o els ous. Per tant, només podem estar segurs de no consumir productes transgènics si coneixem quin tipus de pinso han menjat els animals.

L’empresa Monsanto, tot i les demandes que ha rebut, segueix al capdavant del monopoli i la comercialització de les llavors transgèniques. L’única cosa que podem fer és fer els ulls grossos i empassar-nos-ho tot, descartar la soja i el blat de moro de la nostra dieta o bé consumir-los en la seva modalitat ecològica.

 

Et recomano que facis un balanç del que acabes de llegir i que no deixis de consultar la quantitat d’aliments transgènics de consum habitual que ofereix Greenpeace, al seu web, mitjançant la “Guía roja y verde de alimentos transgènicos”. La segona recomanació és que miris el documental “El Mundo según Montsanto” que trobaràs penjat al web www.dietistanatural.com o bé a www.facebook.com/DietistaNatural

 

Més enllà dels productes comercials fabricats per a cada ocasió hi ha un món ple d’alternatives saludables. Informa’t i deixa’t assessorar. Jo et puc ajudar.

 

Alimenta’t amb salut. Alimenta’t amb coneixement.